sábado Día después del viernes. G. samudi. I. saturday. M. satadi. P. sabadoha. Ta. tawaih mani. To. t’acj sábado na
sabana Llanura extensa. Ch. b.ojchib’. G. sawana. I. savannah. M. kualyapaya. Ta. walang nuhni. To. jas la wü’ün.
sábana Pieza de tela que cubre la cama. G. sidi. I. sheet. M. yapaia kwalka. P. tunu. Ta. sityapa. To. ts’uts lejen nt’a.
saber Tener conocimiento. Ch. na’tar. G. subudi. I. knowledge. M. nukaya. P. àrír. Ta. uû atnin ki. To. sele.
sabor Sensación que producen las sustancias en la boca. Ch. tz’erer. G. semêti / uguni. I. taste. M. aunhka. P. aũch. Ta. auhni dakawi tinpas yak. To. sya ’ama
saborear Apreciar con placer. Ch. intzajir. G. esemeguagüda. I. taste. M. yabalka saukaya ba. P. akahmas. Ta. auhni dakanin. To. syamatsja.
sabroso Delicioso. Ch. intzaj. G. semêti. I. delicious / tasty. M. sa auhni. P. aũcha. Ta. auhni ki. To. ’ücj syama.
sacapuntas Utensilio para sacar punta a los lápices. G. lasaga ligi lapisi. I. sharpener. M. ta daukaika. P. ahûhpaska. Ta. lapis subangnin. To. ya lasew.
sacar Hacer salir. Ch. lokes. G. asagara / adieha. I. take out. M. sakaya. P. pàs. Ta. yaknin / yakpamnin. To. pjel’a lists’i.
sacerdote Hombre consagrado a Dios que dice misa. Ch. nuch. G. fádi / fádiri. I. priest. M. katolik chotska aisika. P. parèhá. Ta. padri. To. mpapay jiwa.